Val més la que guarda que la que cura

Biel Florit | 11 octubre 2009

Com molts de vostès que em coneixen una mica de prop ja en tindran notícia, la meva presència als actes religiosos es limita als funerals, per allò que es tracta més d'un acte cívic que altra cosa. I això si no hi ha confiança a bastament amb els familiars del difunt(a), com per anar a fer-los una bona estona de companyia a la sala de les exèquies del cementeri. En aquest cas, després, ja em sent excusat d'assistir al funeral pròpiament dit. Però sí, malgrat la meva posició absolutament al marge de qualsevol déu ni religió, tenc coneixença viscuda, íntima, del conhort inherent al sentit de solidaritat amb el dolor que un pot fer arribar als éssers afectats pel traspàs.

Recomana ser previsors i cauts per evitar situacions complexes o desagradables.