Donar l'esquena

Documentada al DCVB i al Corpus de fraseologia:

Girar l’esquena loc. v. 1. fig., prescindir-ne, fer acció de no conèixer o de no voler atendre a algú. 2. fig., anar- se’n, absentar-se. 3. fig., menysprear, abandonar, des- entendre’s d’algú o d’alguna cosa. «En girar l’esquena el mestre, els nois no fan bondat». No són sinó’ls pobles decadents... els qui giren l’esquena a lo passat, Obrador Arq. lit. DCVB. Rond. Mall.:¿No ho veus tu si seim o si estam dretes? Digué Na Maria-Aina, i li girà s’esquena, i partiren totes dues. ‘Un festetjador’; CPM: Dius que m’has girat s’esquena / perque som un no- ningú. / Mal me toc gota serena / en tornar-me arrambar a tu! (Vol. I, 4234).